Repatriem el cos d’Idrissa Diallo

L’any 2016 la família d’Idrissa Diallo va transmetre a l’equip de Metromuster que, davant l’omissió de responsabilitat de l’Estat espanyol en el cas de la mort d’Idrissa i la posterior manca de comunicació dels fets a la seva família a Guinea, volien que les restes del seu fill, del seu germà, del seu nebot, del seu amic, poguessin descansar en pau a Tindila, el poble que el va veure néixer.

Repatriar el cos d’Idrissa Diallo fins a Guinea no té per objectiu que se senti pena per les persones migrants i refugiats morts. Es tracta d’una crida a l’acció a través de l’assupmció d’una responsabilitat col·lectiva que permeti acabar amb la barbàrie i denunciar el control migratori i el racisme institucional.

El cas de la mort d’Idrissa Diallo va ser arxivat per la justícia espanyola. Una altra vida d’un negre que no importa a ningú. La història d’Idrissa ens ofereix una tràgica oportunitat per entendre el passat colonial d’Europa i el vigent racisme estructural. L’exercici de reparació i memòria que impulsem amb el cas d’Idrissa Diallo no té una voluntat particular és un procés de denúncia política, pública i de reparació d’una mort que va suposar un abans i un després en la lluita contra el sistema de control migratori a Barcelona.

El passat 6 de gener va fer sis anys de la mort d’Idrissa Diallo al CIE de Barcelona, sota custòdia policial, en circumstàncies que encara no s’han aclarit. Sis anys també de la creació del col·lectiu “Tanquem els CIE” contra l’existència de aquests centres que vulneren els drets individuals i col·lectius de les persones migrades.

L’any 2014 a Metromuster ens vam proposar un doble objectiu: investigar el cas per aclarir qui era Idrissa i per conèixer les causes de la seva mort però, sobretot, també per reflexionar sobre nosaltres mateixos, blancs europeus, i sobre la nostra responsabilitat en casos com el que ens ocupa així com per analitzar l’existència dels CIE i les polítiques europees en matèria d’immigració.

El maig de 2016 vam viatjar per primer cop a Guinea per trobar la família d’Idrissa amb tan sols un grapat de pistes poc concretes: el telèfon d’un germà que ja no funcionava i el testimoni d’un dels companys de cel·la d’Idrissa, que mencionava una població propera a la zona d’on creia que havia partit el jove Guineà en el seu viatge cap a Europa l’any 2011.

Finalment vam trobar la seva família a Tindila, una petita població a 800 km de la capital Conakry i propera a la frontera amb Mali. Allà, amb dolor i ràbia, vam corroborar les nostres sospites: ningú havia comunicat de forma oficial la mort d’Idrissa a la seva família, quatre anys després. Ens van demanar una simple foto, alguna peça de roba o alguna pertinença personal d’Idrissa que no els vam poder portar perquè ni tan sols sabíem que se’n havia fet del seu cos. De Tindila en vam marxar amb el ferm compromís amb la família de saber què havia passat amb l’Idrissa.

Amb la col·laboració del col·lectiu Tanquem els CIE, del setmanari La Directa i d’Irídia, el Centre per la Defensa dels Drets Humans, vam descobrir a finals de 2016 on era el seu cos. En un petit nínxol anònim al cementiri de Montjuïc amb un número: 516. A partir d’aquí vam engegar els tràmits burocràtics per tal de poder exhumar-lo i poder repatriar el seu cos, com és voluntat de la seva família. Aquestes gestions eren responsabilitat de l’Estat espanyol, però com en tants altres casos, la vida d’un migrant mort sota custòdia estatal no mereix cap esforç.

El juny del 2017 Tanquem els CIE va col·locar una làpida al nínxol on el jove guineà estava inhumat des del 2012 i va assumir les despeses de lloguer del nínxol durant un any més. L’objectiu era evitar que les despulles d’Idrissa acabessin en una fossa comuna fent impossible la seva repatriació.

Aquest mes de març hem viatjat de nou a Guinea per complir amb la voluntat de la família i poder, finalment, celebrar una cerimònia amb els seus. Així, les restes d’Idrissa retornaran a la terra que el va veure néixer. Per fer-ho possible necessitem de la mobilització i col·laboració col·lectiva per cobrir les despeses de repatriació d’Idrissa en un viatge que també marcarà el final del rodatge del documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol”.